DOS MILLOR QUE UN?

Els Tallers de Direcció i Coordinació de Grups estan donant un espai per que els entrenadors expressin assumptes molt personals, plens de matisos, relacionats amb les seves eines i mètode per portar un equip. Aquest espai té com a tret característic que, a banda d’un discurs que s’enfila al començament de la sessió, el debat s’obre per que cadascú aporti de la seva experiència allò que li troba sentit amb el que estem parlant.

Un dels temes que han recorregut els Tallers de enguany han estat el dels rols. I molt concretament, en el quart Taller, hem parlat de com dissenyar i perfilar el rol d’entrenador per tal que la tasca tingui èxit. Moltes idees han anat apareixent en les quatre sessions que hem fet fins ara, i apareix com un bagatge considerable per afrontar la darrera sessió del cicle el proper dimarts 10 de juny.

Rol és un concepte que apareix en la sociologia i la psicologia social. Un del autors que més l’han treballat és Jacob Moreno, creador de la Sociometria i del Psicodrama. Rol és la mínima unitat de conducta segons Moreno. Podem afegir que aquell conjunt de rols que ocupem i fem nostres és el que acaba conformant el nostre jo. Els rols, d’alguna manera, estructuren el jo que som cadascú. Rol també és pot entendre com la història prèvia d’un vincle (per exemple, el vincle paternofilial) que es torna a reviure en altres situacions. Cadascuna de les persones dins del vincle han creat un rol per a ells.

Un dels aspectes crucials per perfilar correctament un rol (com pugui ser el rol de pare, o el rol d’entrenador, o el que sigui) és que aquest sigui clar, sense ambigüitats. Mantenir un contorn de rol permet als altres crear un vincle determinat amb nosaltres, sabent què és el que poden esperar. Sovint ens trobem que els entrenadors entren i surten amb massa facilitat del rol, fet que desconcerta als esportistes. En mantenir-nos en el nostre rol ben perfilat el que aconseguim és que els esportistes es relacionen de la manera com nosaltres volem, com nosaltres dictem, i no de la manera com ells ens ho demanen (a partir de la queixa, a partir del plor, a partir de posar en dubte les nostres decisions o amb intenció de xerrar amb nosaltres de banda de la resta de l’equip).

Un dels exemples per entendre la dimensió i importància del rol me la va inspirar una experiència que em va relatar un jove entrenador de 16 anys. Portava l’equip amb un altre entrenador, aquest de 19 anys, concretament un equip infantil. Ells es repartien la feina d’entrenar sense determinar quin era primer i quin el segon entrenador. La meva sorpresa va ser quan em va explicar que els pares de l’equip van demanar que hi havia que figurar algú com primer entrenador. Ells dos havien escollit fixar un rol determinat (els dos portant l’equip) i no obstant això els pares van demanar que hi hagués un primer clar.

Per una banda penso: és possible compartir un equip amb una altra persona, portar-lo a mitges? El rol que pren cadascú pot estar ben perfilat, repartir les tasques i que un no trepitgi a l’altre: de tot això n’estic segur. Passa exactament com amb el primer i el segon: no és qüestió que el segon contradigui les instruccions del primer, i ja està. Per una altra banda penso també: si és convenient portar-lo a mitges, i aquest rol està acordat entre els entrenadors, quin missatge suposa que els pares demanin un primer?

El desenllaç d’aquest assumpte va ser rocambolesc. El aleshores coordinador, atenent a la demanda dels pares, va optar per desfer aquella “matrimoni de fet” entre aquells dos entrenadors (que ara no entrarem en valorar la seva capacitat com entrenador, que evidentment estava implícitament posada en dubte amb els comentaris dels pares) i demanar-los que un dels dos no continués. Així un dels dos va plegar i l’altre va continuar, com ajudant, amb un nou entrenador, que arribava com primer.

Per mi és clar: uns pares demanant un primer indica, de manera directa, que el rol d’entrenador està essent atacat. És més: assenyala això i que algú de dins del club ha de protegir millor als entrenadors, i fer-los entendre (als pares) que l’organització dels entrenadors corre a càrrec dels tècnics, no dels pares. Fer aquest pas és necessari per protegir el rol d’entrenador, i que aquest no estigui exposat als atacs dels pares o d’altres persones.

El rol d’entrenador ha d’aprendre a dibuixar-lo l’entrenador per a ell mateix, però hi ha d’haver una sèrie de garanties institucionals de que es podrà treballar sense ofecs ni presses. Que no tindrà l’al·lè dels pares al clatell, i que podrà fer la seva feina sense pressions externes. Sobretot treballar amb la idea que no hi haurà ingerències de persones alienes al treball tècnic del club.
Protegir el rol d’entrenador no és qüestió exclusivament de l’entrenador, sinó també d’altres persones del club que han d’ajudar-lo a preservar el seu espai, a defensar el rol que decideix actuar. En temps d’escassetat d’entrenadors, considero que tenir dos entrenadors amb ganes de poder repartir la feina entre ells per portar un equip poden apuntar a ser bons primers entrenadors en un marge curt de temps.

Els rols els dibuixem nosaltres, però hi ha d’haver algunes garanties d’allò que ens envolta, l’entorn institucional, així com tenir clar que no hem de cedir a les pressions d’algú altre per tal de definir cadascú el seu rol. El rol, encara que algú ens el vulgui fer canviar i ens posi en un lloc diferent al que hem escollit, sempre hem de voler tenir l’última paraula.