QUI ASSIGNA ELS ROLS DELS JUGADORS?

És habitual sentir comentar als entrenadors: “Aquest jugador no sap quin és el seu rol dins de l’equip”. És una expressió que serveix per indicar una falta d’ubicació de l’esportista en relació al projecte global de l’equip.

Primer de tot hauríem d’aclarir breument què és un rol. Segons Moreno, creador del psicodrama i bon coneixedor dels rols, el jo (self) s’estructura a través del rols que pren la persona. Dins d’una visió tradicional de l’entrenament tenim la postura o la idea preconcebuda de que l’entrenador/a és qui dibuixa el contorn del rol de cada jugador/a. D’aquest jugador vull aconseguir aquest rendiment x; d’aquest altre que em doni tant d’això o d’allò altre.

Això comporta que el jugador sàpiga què és el que l’entrenador/a espera d’ell o ella, però de fet això no assegura ni molt menys que assoleixi aquells mínims que li hem establert o assenyalat. Una cosa que cal dir dels rols és que es construeixen dins dels grups, i que són mòbils i canviants, és a dir, algú que ocupa un rol pot desenvolupar-ne d’altres.

Així els entrenadors sovint emmarquem les possibilitats d’un jugador dins d’un marc que resulta ser extern a allò que ell vol. No sabem ben bé què es el que vol ser dins de l’equip, per això nosaltres ja li diem què vol l’equip d’ell. No obstant caminem vorejant un penya-segat quan li diem això, ja que no és l’equip el que vol allò, sinó que som nosaltres com entrenadors que decidim què és el més convenient per l’equip o què ens fa falta de cadascú dels seus integrants.

Una imatge que em ve al cap: pensem, en clau demiúrgica, com composar el pastís de la victòria. 100 grams d’això, mig got d’allò altre. A partir de la nostra recepta del pastís (d’allò que és un equip) anem demanant a uns més d’una cosa i els altres, més d’una altra.

He assenyalat que demanar quelcom no ens assegura que es compleixi el que hàgim demanat. Però el problema més gros no el tenim per aquesta banda. El que és més problemàtic és que el jugador deixi de fer o de voler fer altres coses que li donaven bons resultats en el seu joc individual, i també en relació a l’equip, i per tant estiguem limitant el seu joc.

Parlant de rols és convenient diferenciar entre rol assignat i rol actuat. Els rols es prenen més que no es donen per fets. Per tant, assignar a algú el lideratge del grup resulta quelcom d’artificial. A més a més, per què a un jugador li hem de demanar només defensa quan podria fer les dues coses?

Un apunt sobre això mateix. Aquest cap de setmana vaig sentir com un entrenador d’un equip infantil li deia a un dels seus jugadors: “Desgastat en defensa i descansa a l’atac”. És que hem arribat al punt de barrar-li al jugador/a la possibilitat de realitzar-se de manera completa com jugador d’atac i defensa amb només 13 anys?

Siguin infantils o bé séniors, de vegades els entrenadors tenim la tendència de delimitar el joc dels jugadors/es des d’una perspectiva errònia del rols. Pensem en un bé per l’equip i no parem prou atenció en el fet que els rols dins els grups són canviants, i que amb el pas del temps es modifiquen. Cadascú construeix un espai personal on actuar, i precisament la flexibilitat de canviar d’un rol a un altre és el que ens permet que cada cop més jugadors es pugin al carro de fer punts.

Que un jugador trobi el seu lloc en l’equip, complint amb un rol determinat, comprèn un procés en que ell o ella assumeixi l’autoria del seu joc. Un procés en el qual s’identifica amb una manera de jugar i amb allò que es sent còmode. A més a més hem de comptar amb el temps necessari treballant junts amb els companys, i també amb els entrenadors, i això no treu de la possibilitat de que aquell jugador pugui excel·lir en algun altre moment realitzant un altre rol diferent. La riquesa del jo (self) es basa en la capacitat d’alternar diferents rols segons convingui a cada situació.

Podríem plantejar-nos una altra estratègia per reforçar els rols que més ens interessen dels nostres jugadors, però sense imposar-los què volem o que no volem d’ells. Per exemple, quan juguem un cert sistema amb el sènior i demanem que el juguin repetidament pel mateix jugador. Això indicaria que un cop el jugador ha demostrat la seva vàlua actuant un rol determinat dins d’un sistema de joc, nosaltres com tècnics li reforcem aquell rol fins al punt de donar les indicacions tècniques concretes de jugar-lo per a ell.