ROL I ESTRUCTURA TREBALL PER A DIRECTORS TÈCNICS

En aquestes dates l’ACEB està duent a terme un cicle de Tallers entorn a la Direcció Tècnica. Seguint amb la lògica dels darrers escrits penjats al bloc, em referiré de manera directa a l’assumpte dels rols, i abordaré específicament del rol de Director Tècnic. Parlaré de dues idees:

1. El Director Tècnic funciona com la persona consagrada a la formació dels tècnics en un sentit ampli. En gran mesura el seu rol està vinculat amb el procés per millorar les prestacions del grup d’entrenadors.
2. Cal que, a més a més, presenti clarament els rols que ocupa cadascú. Un cop perfilats els àmbits on cadascú opera, és d’esperar que des de la base del club (entrenadors, jugadors, pares) no s’envaeixi el rol dels altres, i això permeti un millor funcionament general.

Mirant d’articular la primera idea, em resulta inevitable plantejar-me noves qüestions. Preguntes com ara “com ens decidim relacionar amb els pares?” o bé “quin tipus de filosofia esportiva volem promoure?” són eixos cabdals de la gestió del màxim responsable tècnic, sobretot si posa l’èmfasi del seu treball en el tracte amb els entrenadors.

Els entrenadors han de sentir-se cuidats i valorats per la seva feina, i una de les claus passa per l’atenció i la dedicació que els pugui donar el Director Tècnic. A banda d’una paga raonable, els entrenadors necessiten sentir-se atesos. Cal que hi hagi una veritable aposta per cuidar als tècnics que tenim, i així poder millorar la qualitat de la seva feina. El Director Tècnic té molt a dir al respecte. Ara bé, si pensem en el Director Tècnic i el temps consagrat de la seva jornada laboral als entrenadors, cal demanar-nos: dediquen prou temps els Directors Tècnics als entrenadors? És una de les seves prioritats?

Els entrenadors s’han de poder presentar amb autoritat davant els jugadors, i també davant els pares. Un bon gruix de la feina dels Directors Tècnics passa, doncs, per aplanar-los el camí als entrenadors i no fer-los ombra en amb pares o bé jugadors. Els entrenadors ha de sentir-se recolzats en tot moment pel seu cap, i gens envaïts. Formats i respectats seria un bon i breu resum d’aquesta primera idea.

En relació a la segona idea que he plantejat sobre una estructura de treball, considero que és oportú que el Director Tècnic tingui clar qui ha d’ostentar el poder en cada moment. Per tant, el Director Tècnic ha de veure en cada moment l’autoritat de qui ha de reforçar, i jugar un paper estratègic en la mesura que respon a una determinada filosofia de treball.

A la pràctica es fa necessari que algú, i probablement el Director Tècnic sigui el rol més adequat per fer-ho, promogui una determinada idea de les relacions que cal que es puguin forjar per afavorir el treball tècnic, incloent-hi és clar la vessant pedagògica. La comunicació, doncs, queda emmarcada per la persona que a cada moment es faci càrrec de la situació, vigilant molt de no rebatre’l.

Podem estar d’acord que la principal feina del Director Tècnic és formar els entrenadors? I que a més a més, i més enllà del grup d’entrenadors, l’assumpte de la comunicació i les relacions establertes (en comparació a les que serien desitjables) resulta un altre dels pilars del que pugui arribar a aconseguir el Director Tècnic?

Només així, sense interposar-se entre els entrenadors i els que han de reconèixer la seva autoritat (tant jugadors com també pares i mares), els Directors Tècnics estaran complint amb una tasca necessària. Al mateix temps, no ho oblidem ja que també és fonamental, estaran forjant una comunicació més oberta, clara i manifesta que arraconi la confusió, que sempre és un niu de problemes.