ELS PARES EN EL PROCÉS DE FORMACIÓ DEL JUGADOR

És habitual, en els darrers temps, sentir a parlar de Catalunya com un “país esportiu”. Si bé és veritat que hi ha altres indrets de món amb una tradició esportiva també molt rellevant, casa nostra té un historial important de triomfs. El darrer haurà estat, per alguns, la victòria dels Lakers a les finals de l’NBA. Pau Gasol haurà passat de ser un jovenet espigat de Sant Boi de Llobregat a ser reconegut com un dels millors esportistes que hem vist en els darrers anys, triomfant als Lakers al costat de Kobe Bryant i Phil Jackson.

Aquesta victòria em fa pensar en els passos que ha anat donant Pau Gasol. Des dels seus inicis al Col·legi Llor fins l’arribada al Barça. Després, com sap gairebé tothom, Memphis primer i Los Angeles després. El seu joc ha evolucionat i l’ha permès jugar al més alt nivell, però també haurà hagut d’evolucionar la seva família, que l’ha acompanyat molt a la vora durant tota la seva vida.

El joc d’un jugador jove es construeix a partir de diferents aspectes que l’afecten: el seu patrimoni genètic, les seves experiències motrius al carrer o a la plaça, l’educació física, l’esport escolar o federat. Però també té molt a veure el que els seus pares diguin o facin, ja que aquesta no deixa de ser una influència cabdal en la infància, i no només pel que fa a les apetències esportives.

Els referents són importants per poder desenvolupar qualsevol aspecte de la personalitat. Els pares com a models sempre han estat posats en un primer ordre de necessitats per la formació d’un esportista en el discurs de polítics i conferenciats de tota mena... i sovint ha quedat al final de les prioritats en l’organització diària del procés d’entrenament.

Posem un exemple: abans pensem la manera com ensenyar-li als nanos a fer una entrada a cistella que no aturar-nos a veure l’efecte que tenen els pares en l’adaptació de qualsevol habilitat dels seus fills. No hi ha procés d’aprenentatge que es doni sense aspectes emocionals, on la maduració de l’infant és indispensable tenint un paper crucial la relació cordial i amorosa amb els seus pares. A més a més podem dir que el procés de progressiva independència envers els seus pares (i també en certa mesura en relació als entrenadors que vagin tenint) marca el llistó del que podem assolir en el futur.

Pels volts del mes de gener us parlava de La millora individual del jugador. Aleshores em vaig entretenir en analitzar la utilitat pràctica d’una visió de l’aprenentatge on el jugador millora sol i aïllat i després transfereix aquests aprenentatges al grup. O bé podem abraçar la idea de que l’esportista sempre aprèn en grup. A hores d’ara, i fruit d’un triomf rotund com el d’en Pau Gasol (i la resta dels Lakers), penso que l’esportista aprèn o es resisteix a aprendre també per les influències del seu entorn familiar i personal, i pels vincles establerts amb companys i entrenadors.

Malgrat això, seria absurd dir que les famílies tinguin la culpa que un nano no aprengui certa habilitat. No podem pensar en termes d’una única causa, sinó que hauríem d’abraçar una visió global del món amb trets sistèmics. Aleshores cal dir que els pares faciliten o entorpeixen el desenvolupament dels seus fills, no dic que premeditadament. Hi ha aspectes del funcionament humà, operant en l’àmbit inconscient, que de vegades se’ns escapa si no fem l’anàlisi pertinent.

És per això mateix que els entrenadors hem de tenir cura de manegar el nostre radi d’acció sense ingerències dels pares, però tenint en compte que hi hem de mantenir algun tipus de relació (a poder ser la que nosaltres hàgim marcat). Els pares també juguen el partit dels seus fills, no només amb els comentaris durant el joc (si ara animen o més endavant increpen l’àrbitre), sinó també abans i després del partit, quan parlen a casa amb els seus fills. La influència que tenen és tant i tant penetrant que, abans de considerar-los enemic a batre, hem de proposar-los un determinat tipus de vinculació. Així hem d’entendre’ls i ajudar-los a participar del procés de formació esportiva dels seus fills, i que ho puguin fer de la manera més respectuosa possible.